Comentari Blow Up 2

1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?

És una mica paranoica. Però jo crec que el tema seria recomptes de la vida, suspens i misteri.


2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.
Parlaré dels mims.
Aquests personatjes tan peculiars només surten en dues ocasions en tota la pel·licula, al principi i al final d'aquesta. Aquest grup és força estravagant, es comporten obertament, expressant-se sense dir cap paraula y cridant l'atenció de tots aquells que tenen al voltant.
El seu comportament es podria veure  de rovolucionari, tenint en compte l'antiguitat de la pel·licula.

La seva aparició al principi de la pel·licula  ja ens diu que serà una cosa fora del que es considera "normal" i la aparició final, es podria entendre com que el protagonista per fi ha caigut en la bogeria o s'ha abandonat a si mateix, en el sentit de dir que ja no sap que  pensar del món on viu.


3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització del temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
L'únic que hem sorpren és la trama i la historia tan desconcertant que té la pel·licula, fins al punt de no quedar clar el seu fi.


4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?
No s'entén la pregunta
5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?
Sí, és un factor important que ens situa i ens familiaritza amb l'entorn i l'escenari.
6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.


7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?
Perquè d'alguna manera, tots estàn entrellaçats i un no pot funcionar sense els altres.


8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?
No li trobo sentit. Podria opinar si conegués l'intenció del director, però no es pot opinar sobre el que no es coneix.


9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?
No gaire...


10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.
La pel·licula es dificil d'entendre, està feta per a un públic en concret.

proves per a conèixer tots els mecanismes de la càmera

Mode color baix

Mode color blanc i negre

Mode color sepia

Balanç de blanc natural

Balanç de blanc tungoteno

Balanç de blanc fluorescent

fent proves utilitzant i no utilitzant alternativament el flaix

Flaix + llum de taula

Flaix sense llum de taula

Sense flaix + llum de taula

Sense flaix i sense llum de taula

objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació

Automatic

80

100

1600



Mateix punt de vista però amb distàncies focals diferents

Qui avisa no es traïdor, i jo ja ho dic.

La meva camara no em permet fer la majoria d'exercicis.

Distància estandar

   

 +2

+4

+5

Xavier Mariscal

Xavier Mariscal es un artista valencià nascut el 1950.
Darrere de cada una de les seves obres hi ha una historia, i sempre el que explica té un punt de rebeldía i provocació, especialment en l'época en la qual va debutar.
Per a ell l'important és l'expressió i la rapidesa del traç. d'això en neixen els garriris, uns personatges molt curiosos dels quals en va publicar les aventures.
A més, al l'exposició actual de la pedrera, el primer que trobem és un seguit dels seus esbossos, simulant un laberint.

La seva obra més coneguda a nivell internacional és el COBI la mascota dels jocs olímpics de Barcelona de 1992, del qual es va fer molt de marchendatge (jo tinc una samarreta molt vella i les cartes).

Ell ha practicat al món del cómic, la il·lustració, el disseny gràfic, el disseny d'interiors i escultura.

Antoni Tàpies

Artista nascut a Barcelona, en una família burguesa i catalanista. La tradició llibretera de la seva família fa despertar ben d'hora la seva passió pels llibres.

Fruit d'una enfermetat pulmonar, comença a tantejar amb l'art i, interessat cada cop més, abandona els seus estudis de dret per poder volcar-se completament en l'art.

Després de la bomba atómica contra Japó, al acabar al 2ª guerra mundial, Tàpies es comença a interessar en la matéria.

Era un bon amic de Joan Brossa, que l'ajudava a posar títol a les seves obres. Creen junts una revista i els unia la seva afició per la màgia.

Es va adonar que el que ell pintava als seus murs (ell representava murs en el sentit de la matéria) podía representar la situació que es vivia als anys 60.

Un dels seus murs

Una de les seves passions era la cultura oriental, en especial es va interessar pel "Llibre del té". Un dels estils que més li agradava i que podem veure en algunes de les seves obres és el sumi-e.

El mitjó que no vam veure

Cartell 9 nou

Per al concurs anual de nadal del diari català "el 9 nou", vam haber de fer i presentar voluntariament un cartell per a l'edició especial de nadal com a treball per a disseny.

Malauradament, i quasi com era d'esperar, no vam guanyar cap de nosaltres, els alumnes del Celestí Bellera, ja que en aquest concurs no hi ha distinció d'edat i hi participen profesionals del mon del disseny; com la guanyaadora d'aquest any, que diuen que es ex-alumna del Bellera.

 

Dons aqui deixo el resultat que jo vaig presentar.

 

Aquesta era la meva segona opció.

Y aquí tinc els esbossos

Anna Mª Maiolino

(Scalea, 1942)
Artista brasilera.
Descriu el seu art com una teràpia i una forma de comunicació.

Per exemple, la seva obra "glu, glu, glu", representa la insatisfacció constant de l'home.

En una de les seves etapes  com a artista, ella es basa en enseñar alló que no es veu.

De les seves obres, les més importats serien els mapes comnceptuals que fa per  representar o transmetre un missatge. P er exemple, en trobem un que representa el seu país, Brazil, trencat i cosit per diversos llocs, per donar a entendre que en aquell moment feia falta algú que ajudés i dirigís el país per bon camí. El sentit que té el fil per a ella en aquesta i en moltes altres de les seves obres és la unió de tot.
El seu treball també representa el treball de la dona i la fragilitat de les coses.

La seva exposició a la fundació tàpies

Vacca

Artista nascut a Granollers.
Vacca és un artista que sempre s'ha interessat pel so i la producció d'obres sonores en els marges de l'art conceptual. I parlem de marges per no només parlar dels conceptes, que sempre té ben clars, sino també de tots els elements dels quals se serveix a l'ora de portar el seu projecte; sent, en certa manera, una mica revolucuinari del mercat.
El seu art no vol seguir les premisses més comuns i, lluny de voler asemblar-s'hi, explora el territori sonor apropant-se a una crítica més mordaç sobre l'art i tots els seus actors

Entre la destressa i el desastre
Bé, aquesta obra, en exposició al museu de Granollers, ha fet servir dibersos objecte duran el seu procés (dibuixos, objectes,...) per donar forma a una obra acabada, una obra sonora.
Es tracta d'un marc tallat i amb els costats desiguals que penja del sostre. A dins del qual també penjen tres reproductors de CD amb sons grabats i tres radios amb diferents cadenes.



La meva opinió
...  
Crec que cal donar un mínima opinió sobre aixó i sobre les contradiccions que hi ha en la seva descripció.
Vejam, es pot saber on o des de quan té clara la finalitat de l'obra? Li vaig preguntar jo mateixa i no em va saber respondre. Segon, que significa l'art per a ell? Si no es comunicació i expressió, que coi és?
Em sembla molt bé que no li agradi seguir els prototips i que vulgui sobresortir en algún aspecte, però fer per fer, sense donar un significat a l'obra i comprendre-la un mateix...
No tinc idea de qui el pot considerar "artista", però  des del meu punt de vista no ho és.
Y si algú (i quan dic algú, em refereixo a QUALSEVOL) em vol questionar elo fet de que jo consideri aquest home un artista o no, crec que tinc les idees ben clares i no em retractaré del que dic.