Bon nadal i feliç any nou a tots!
Ens veurem l'any que ve!
divendres, 24 de desembre del 2010
dimarts, 30 de novembre del 2010
Comentari Blow Up 2
1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
És una mica paranoica. Però jo crec que el tema seria recomptes de la vida, suspens i misteri.
2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.
Parlaré dels mims.
Aquests personatjes tan peculiars només surten en dues ocasions en tota la pel·licula, al principi i al final d'aquesta. Aquest grup és força estravagant, es comporten obertament, expressant-se sense dir cap paraula y cridant l'atenció de tots aquells que tenen al voltant.
El seu comportament es podria veure de rovolucionari, tenint en compte l'antiguitat de la pel·licula.
La seva aparició al principi de la pel·licula ja ens diu que serà una cosa fora del que es considera "normal" i la aparició final, es podria entendre com que el protagonista per fi ha caigut en la bogeria o s'ha abandonat a si mateix, en el sentit de dir que ja no sap que pensar del món on viu.
3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització del temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
L'únic que hem sorpren és la trama i la historia tan desconcertant que té la pel·licula, fins al punt de no quedar clar el seu fi.
4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?
No s'entén la pregunta
5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?
Sí, és un factor important que ens situa i ens familiaritza amb l'entorn i l'escenari.
6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?
Perquè d'alguna manera, tots estàn entrellaçats i un no pot funcionar sense els altres.
8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?
No li trobo sentit. Podria opinar si conegués l'intenció del director, però no es pot opinar sobre el que no es coneix.
9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?
No gaire...
10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.
La pel·licula es dificil d'entendre, està feta per a un públic en concret.
proves per a conèixer tots els mecanismes de la càmera
Mode color baix
Mode color blanc i negre
Mode color sepia
Balanç de blanc natural
Balanç de blanc tungoteno
Balanç de blanc fluorescent
fent proves utilitzant i no utilitzant alternativament el flaix
Flaix + llum de taula
Flaix sense llum de taula
Sense flaix + llum de taula
Sense flaix i sense llum de taula
Mateix punt de vista però amb distàncies focals diferents
Qui avisa no es traïdor, i jo ja ho dic.
La meva camara no em permet fer la majoria d'exercicis.
Distància estandar
+2
+4
+5
dilluns, 29 de novembre del 2010
Xavier Mariscal
Xavier Mariscal es un artista valencià nascut el 1950.
Darrere de cada una de les seves obres hi ha una historia, i sempre el que explica té un punt de rebeldía i provocació, especialment en l'época en la qual va debutar.
Per a ell l'important és l'expressió i la rapidesa del traç. d'això en neixen els garriris, uns personatges molt curiosos dels quals en va publicar les aventures.
A més, al l'exposició actual de la pedrera, el primer que trobem és un seguit dels seus esbossos, simulant un laberint.
La seva obra més coneguda a nivell internacional és el COBI la mascota dels jocs olímpics de Barcelona de 1992, del qual es va fer molt de marchendatge (jo tinc una samarreta molt vella i les cartes).
Ell ha practicat al món del cómic, la il·lustració, el disseny gràfic, el disseny d'interiors i escultura.
Antoni Tàpies
Artista nascut a Barcelona, en una família burguesa i catalanista. La tradició llibretera de la seva família fa despertar ben d'hora la seva passió pels llibres.
Fruit d'una enfermetat pulmonar, comença a tantejar amb l'art i, interessat cada cop més, abandona els seus estudis de dret per poder volcar-se completament en l'art.
Després de la bomba atómica contra Japó, al acabar al 2ª guerra mundial, Tàpies es comença a interessar en la matéria.
Era un bon amic de Joan Brossa, que l'ajudava a posar títol a les seves obres. Creen junts una revista i els unia la seva afició per la màgia.
Es va adonar que el que ell pintava als seus murs (ell representava murs en el sentit de la matéria) podía representar la situació que es vivia als anys 60.
Un dels seus murs
Una de les seves passions era la cultura oriental, en especial es va interessar pel "Llibre del té". Un dels estils que més li agradava i que podem veure en algunes de les seves obres és el sumi-e.
El mitjó que no vam veure
dimecres, 24 de novembre del 2010
Cartell 9 nou
Per al concurs anual de nadal del diari català "el 9 nou", vam haber de fer i presentar voluntariament un cartell per a l'edició especial de nadal com a treball per a disseny.
Malauradament, i quasi com era d'esperar, no vam guanyar cap de nosaltres, els alumnes del Celestí Bellera, ja que en aquest concurs no hi ha distinció d'edat i hi participen profesionals del mon del disseny; com la guanyaadora d'aquest any, que diuen que es ex-alumna del Bellera.
Dons aqui deixo el resultat que jo vaig presentar.
Aquesta era la meva segona opció.
Y aquí tinc els esbossos
dilluns, 22 de novembre del 2010
Anna Mª Maiolino
Artista brasilera.
Descriu el seu art com una teràpia i una forma de comunicació.
Per exemple, la seva obra "glu, glu, glu", representa la insatisfacció constant de l'home.
En una de les seves etapes com a artista, ella es basa en enseñar alló que no es veu.
De les seves obres, les més importats serien els mapes comnceptuals que fa per representar o transmetre un missatge. P er exemple, en trobem un que representa el seu país, Brazil, trencat i cosit per diversos llocs, per donar a entendre que en aquell moment feia falta algú que ajudés i dirigís el país per bon camí. El sentit que té el fil per a ella en aquesta i en moltes altres de les seves obres és la unió de tot.
El seu treball també representa el treball de la dona i la fragilitat de les coses.
La seva exposició a la fundació tàpies
Vacca
Artista nascut a Granollers.
Vacca és un artista que sempre s'ha interessat pel so i la producció d'obres sonores en els marges de l'art conceptual. I parlem de marges per no només parlar dels conceptes, que sempre té ben clars, sino també de tots els elements dels quals se serveix a l'ora de portar el seu projecte; sent, en certa manera, una mica revolucuinari del mercat.
El seu art no vol seguir les premisses més comuns i, lluny de voler asemblar-s'hi, explora el territori sonor apropant-se a una crítica més mordaç sobre l'art i tots els seus actors
Entre la destressa i el desastre
Bé, aquesta obra, en exposició al museu de Granollers, ha fet servir dibersos objecte duran el seu procés (dibuixos, objectes,...) per donar forma a una obra acabada, una obra sonora.
Es tracta d'un marc tallat i amb els costats desiguals que penja del sostre. A dins del qual també penjen tres reproductors de CD amb sons grabats i tres radios amb diferents cadenes.
La meva opinió
...
Crec que cal donar un mínima opinió sobre aixó i sobre les contradiccions que hi ha en la seva descripció.
Vejam, es pot saber on o des de quan té clara la finalitat de l'obra? Li vaig preguntar jo mateixa i no em va saber respondre. Segon, que significa l'art per a ell? Si no es comunicació i expressió, quecoi és?
Em sembla molt bé que no li agradi seguir els prototips i que vulgui sobresortir en algún aspecte, però fer per fer, sense donar un significat a l'obra i comprendre-la un mateix...
No tinc idea de qui el pot considerar "artista", però des del meu punt de vista no ho és.
Y si algú (i quan dic algú, em refereixo a QUALSEVOL) em vol questionar elo fet de que jo consideri aquest home un artista o no, crec que tinc les idees ben clares i no em retractaré del que dic.
Vacca és un artista que sempre s'ha interessat pel so i la producció d'obres sonores en els marges de l'art conceptual. I parlem de marges per no només parlar dels conceptes, que sempre té ben clars, sino també de tots els elements dels quals se serveix a l'ora de portar el seu projecte; sent, en certa manera, una mica revolucuinari del mercat.
El seu art no vol seguir les premisses més comuns i, lluny de voler asemblar-s'hi, explora el territori sonor apropant-se a una crítica més mordaç sobre l'art i tots els seus actors
Entre la destressa i el desastre
Bé, aquesta obra, en exposició al museu de Granollers, ha fet servir dibersos objecte duran el seu procés (dibuixos, objectes,...) per donar forma a una obra acabada, una obra sonora.
Es tracta d'un marc tallat i amb els costats desiguals que penja del sostre. A dins del qual també penjen tres reproductors de CD amb sons grabats i tres radios amb diferents cadenes.
La meva opinió
...
Crec que cal donar un mínima opinió sobre aixó i sobre les contradiccions que hi ha en la seva descripció.
Vejam, es pot saber on o des de quan té clara la finalitat de l'obra? Li vaig preguntar jo mateixa i no em va saber respondre. Segon, que significa l'art per a ell? Si no es comunicació i expressió, que
Em sembla molt bé que no li agradi seguir els prototips i que vulgui sobresortir en algún aspecte, però fer per fer, sense donar un significat a l'obra i comprendre-la un mateix...
No tinc idea de qui el pot considerar "artista", però des del meu punt de vista no ho és.
Y si algú (i quan dic algú, em refereixo a QUALSEVOL) em vol questionar elo fet de que jo consideri aquest home un artista o no, crec que tinc les idees ben clares i no em retractaré del que dic.
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Blowup
ÒAÓ
Aquesta es la cara que m'ha quedat després de veure aquesta pel·lícula, quina paranoia! Però com que no només compta la meva opició, fem la resenya...
La historia tracta d'un fotograf de renom que treballa amb models, però pel que sembla, prefereix retratar paisatges. Així que quan va a veure l'amo d'una botiga d'antiguitats per parlar sobre la venda del local (per a un amic o conegut) i com que l'amo no hi és, s'en va a fer una mica de temps. Quan arriva al parc es troba un "bon paisatge" i una "molt bona escena" de manera que es posa a fotografiar, amb tanta mala sort que l'atrapen (oooohh) i la noia li vol predre la camara i ell li promet que ja li donarà el carret. Però això sense presentar-se no donoar informació de contacte , així que la noia el seguieix (visca la perseverància!). Aixi que desprès de "parlar", ell li dona el carret, però no el carret amb les fotos, no. Li dona un carret buit (apa!).
I ben content, revela les fotografies... en un tamany ben petit! (És sarcasme). I mentre que mira les fotgrafies ben de prop i ben content, es troba amb una sorpresa... [...] Aixó si, el final ´´es boníssim! (riu)
I com que no soc persona de revelar els millors(¿?) moments d'una película i no vull fer spoiler, perquè hi ha gent que em visita el blog, deixo el fil penjant.
Si heu notat la resseny d'avui una mica diferent, dons... com explicar-ho? Tenía la fibra molt sensible avui i la pel·lícula realment m'ha deixat fora de combat, així que he volgut posar-hi molt de sentiment e impressions que he "patit" durant la pel·lícula.
Aquesta es la cara que m'ha quedat després de veure aquesta pel·lícula, quina paranoia! Però com que no només compta la meva opició, fem la resenya...
La historia tracta d'un fotograf de renom que treballa amb models, però pel que sembla, prefereix retratar paisatges. Així que quan va a veure l'amo d'una botiga d'antiguitats per parlar sobre la venda del local (per a un amic o conegut) i com que l'amo no hi és, s'en va a fer una mica de temps. Quan arriva al parc es troba un "bon paisatge" i una "molt bona escena" de manera que es posa a fotografiar, amb tanta mala sort que l'atrapen (oooohh) i la noia li vol predre la camara i ell li promet que ja li donarà el carret. Però això sense presentar-se no donoar informació de contacte , així que la noia el seguieix (visca la perseverància!). Aixi que desprès de "parlar", ell li dona el carret, però no el carret amb les fotos, no. Li dona un carret buit (apa!).
I ben content, revela les fotografies... en un tamany ben petit! (És sarcasme). I mentre que mira les fotgrafies ben de prop i ben content, es troba amb una sorpresa... [...] Aixó si, el final ´´es boníssim! (riu)
I com que no soc persona de revelar els millors(¿?) moments d'una película i no vull fer spoiler, perquè hi ha gent que em visita el blog, deixo el fil penjant.
Si heu notat la resseny d'avui una mica diferent, dons... com explicar-ho? Tenía la fibra molt sensible avui i la pel·lícula realment m'ha deixat fora de combat, així que he volgut posar-hi molt de sentiment e impressions que he "patit" durant la pel·lícula.
dimecres, 20 d’octubre del 2010
Diez minutos vs B'S-Log
He escollit dues revistes completament oposades. L’una, revista del cor; l’altra una revista per a joves, a més és japonesa i tracta d’anime i manga. Amb això vull comparar el que serien dues revistes amb temàtiques diferents, així com el públic al que va dirigit, el format, la publicació, etc. Però també marcar els tòpics que segueixen totes, o la majoria de revistes i que podem veure en aquests exemples.
Diez minutos
La temàtica d’aquesta revista és el “cotilleo”, es a dir, és una revista del cor, una revista de premsa rosa, o la revista del dimoni, com es vulgui dir. (Jo, personalment, em quedo amb la última opció)
En la portada d’aquesta revista, el primer que podem veure és a la Belén Esteban en primeríssim pla, és la noticia principal, és la notícia que surt més gran en portada; per tant, serà la revista que ocupi més espai en els reportatges. Podem deduir això només veient la portada.
A la esquerra podem veure dues notícies més, no tant importats. Però perquè a l’esquerra? La lectura occidental va d’esquerra a dreta, per tant, en veure una notícia, portada, cartell o qualsevol imatge o text, el primer que fem inconscientment és mirar el que hi ha a l’esquerra. Per tant, la intenció d’aquest muntatge és que l’ull humà es fixi primer (inconscientment) en les notícies petites per després impressionar amb la “gran” notícia i captar l’atenció del lector.
Tornant a la notícia principal, podem observar la mida dels títols. Remarquen més el nom de la persona de la qual parlen, per després “exagerar” amb una frase i captar l’atenció del lector. Per últim i una mica més petit, unes frases de la persona entrevistada, tot amb la finalitat de captar l’atenció del lector.
B’S-Log
La temàtica d’aquesta altra revista és l’anime i el manga. La revista és japonesa. És la típica revista que publica les histories manga per capítols, a mes d’incloure notícies i altres articles sobre novetats o altres relacionats amb el seu tema.
A la portada podem veure la imatge d’un anime, (en aquests cas i per la data de la revista, dic que en tracta de la presentació d’un anime nou), Hakuouki Shinsengumi Kitan. Per tant, com ja he dit, aquesta serà la notícia principal ja que és una estrena en televisió, i com he dit en l’anterior també, aquest serà el tema que ocuparà una major part.
En aquest cas, les notícies amb menys rellevància les trobem a la dreta, i per què? Dons perquè a orient, la lectura va de dreta a esquerra i la finalitat NO és la mateixa. Sí que volen impressionar el seu públic amb una bona imatge en gran, però no volen crear falses expectacions, per això només posen el títol de les altres sèries a les que dediquen articles, perquè en aquest cas volen que el lector es fixi primer en la imatge, i que després llegeixi . També, per recalcar encara més la noticia principal, superposen part del text al títol de la revista. Però com que l’ull humà segueix el sentit de lectura, per desviar la mirada cap a la imatge, hi posen un dels personatges (com podeu veure) de manera que queda directament en el camp de visió quan vas a llegir el text; i com que les imatges tenen més pes que un text, es desvia l’atenció cap a la imatge i així a la notícia principal.
(Si voleu saber més sobre la sèrie, podeu visitar el meu altre blog)
Diez minutos
La temàtica d’aquesta revista és el “cotilleo”, es a dir, és una revista del cor, una revista de premsa rosa, o la revista del dimoni, com es vulgui dir. (Jo, personalment, em quedo amb la última opció)
En la portada d’aquesta revista, el primer que podem veure és a la Belén Esteban en primeríssim pla, és la noticia principal, és la notícia que surt més gran en portada; per tant, serà la revista que ocupi més espai en els reportatges. Podem deduir això només veient la portada.
A la esquerra podem veure dues notícies més, no tant importats. Però perquè a l’esquerra? La lectura occidental va d’esquerra a dreta, per tant, en veure una notícia, portada, cartell o qualsevol imatge o text, el primer que fem inconscientment és mirar el que hi ha a l’esquerra. Per tant, la intenció d’aquest muntatge és que l’ull humà es fixi primer (inconscientment) en les notícies petites per després impressionar amb la “gran” notícia i captar l’atenció del lector.
Tornant a la notícia principal, podem observar la mida dels títols. Remarquen més el nom de la persona de la qual parlen, per després “exagerar” amb una frase i captar l’atenció del lector. Per últim i una mica més petit, unes frases de la persona entrevistada, tot amb la finalitat de captar l’atenció del lector.
B’S-Log
La temàtica d’aquesta altra revista és l’anime i el manga. La revista és japonesa. És la típica revista que publica les histories manga per capítols, a mes d’incloure notícies i altres articles sobre novetats o altres relacionats amb el seu tema.
A la portada podem veure la imatge d’un anime, (en aquests cas i per la data de la revista, dic que en tracta de la presentació d’un anime nou), Hakuouki Shinsengumi Kitan. Per tant, com ja he dit, aquesta serà la notícia principal ja que és una estrena en televisió, i com he dit en l’anterior també, aquest serà el tema que ocuparà una major part.
En aquest cas, les notícies amb menys rellevància les trobem a la dreta, i per què? Dons perquè a orient, la lectura va de dreta a esquerra i la finalitat NO és la mateixa. Sí que volen impressionar el seu públic amb una bona imatge en gran, però no volen crear falses expectacions, per això només posen el títol de les altres sèries a les que dediquen articles, perquè en aquest cas volen que el lector es fixi primer en la imatge, i que després llegeixi . També, per recalcar encara més la noticia principal, superposen part del text al títol de la revista. Però com que l’ull humà segueix el sentit de lectura, per desviar la mirada cap a la imatge, hi posen un dels personatges (com podeu veure) de manera que queda directament en el camp de visió quan vas a llegir el text; i com que les imatges tenen més pes que un text, es desvia l’atenció cap a la imatge i així a la notícia principal.
(Si voleu saber més sobre la sèrie, podeu visitar el meu altre blog)
I ara, en què s’assemblen i en què es diferencien?És molt clar que la gran diferencia és el públic al que va dirigit, l’edició, la temàtica i fins i tot el país on es publica i on és habitual, i encara moltes més. Però, i les semblances? Dons n’hi ha, tot i que sembli mentida. Totes dues remarquen la notícia principal presentant-la com la més vistosa i busquen atreure el públic, i no hi ha gaires més.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
Temps de màscares?¿
Ahir dimarts, amb tot el vent que feia, vaig sortir a fer-me fotos amb la màscara larvaria que em fet des de volum.
Podeu veure l'article complet i les fotografies al meu altre blog : http://samurai-girl-shinsengumi.blogspot.com/
Podeu veure l'article complet i les fotografies al meu altre blog : http://samurai-girl-shinsengumi.blogspot.com/
dimecres, 22 de setembre del 2010
Logo "Art Bellera"
Aquest és el logo final que he decidit presentar, es tracta d'un llàpis que dibuixa una màscara. Com podem observar, l'ull dret de la màscara és una nota musical que, a la vegada, està formant la lletra A, per formar la paraula ART. Com a coll de la màscara tenim el nom de l'institut BELLERA. Com a missatge subliminal, a més d'incloure les arts com a components de la imatge, la màscara somriu per mostrar que l'art és divertit.
Aquestes són les proves que vaig fer amb la imatge (d'esquerra a dreta) la primera imatge que trobem é la base de la qual vaig partir. L'Anna, quan va veure la nota al costat, em va sugerir que poses la nota com a ull i així vaig fer, imatge num. 2. La num. 3 pot semblar igual a la final però la diferéncia hi és en la doble línia. En la imatge final són trames i en la prova era una línea continua. L'última prova va ser una barreja de les dues primeres, la del fons, feta amb trames.
diumenge, 19 de setembre del 2010
Nou curs 2010-2011
Comença el nou curs!
Bé, técnicament va començar ja fa una setmana, però jo penjo l'entrada ara.
Com dic, ha començat un nou curs, ara faig 2n de Batx. Art. i de moment la cosa ha començat bé, i dic de moment perqué encara no ens ofeguen els deures i exàmens.
He volgut fer aquesta entrada introductoria per separar les entrades d'un curs i l'altre i aprofito per dir... ANEM TOTS A TOPE AMB AQUEST NOU CURS!
PD: La sobredosi de motivació pot portar a una lleugera bogería. XD
PD2: També podeu visitar el meu blog personal --> here
PD3: No apte per a gent "normaleta"
Bé, técnicament va començar ja fa una setmana, però jo penjo l'entrada ara.
Com dic, ha començat un nou curs, ara faig 2n de Batx. Art. i de moment la cosa ha començat bé, i dic de moment perqué encara no ens ofeguen els deures i exàmens.
He volgut fer aquesta entrada introductoria per separar les entrades d'un curs i l'altre i aprofito per dir... ANEM TOTS A TOPE AMB AQUEST NOU CURS!
PD: La sobredosi de motivació pot portar a una lleugera bogería. XD
PD2: També podeu visitar el meu blog personal --> here
PD3: No apte per a gent "normaleta"
dijous, 22 d’abril del 2010
Thomas Hirschhorn
Thomas Hirschhorn (nascut a Berna , 16 de maig de 1957) és un artista suís. En la dècada de 1980 va treballar a París com artista gràfic. He was part of the group of Communist graphic designers called Grapus . Va formar part del grup de dissenyadors gràfics Comunista va cridar Grapus . These artists were concerned with politics and culture, displaying impromptu creations and posters on the street mostly using the language of advertisement. Aquests artistes es preocupaven per la política i la cultura, mostrant les creacions espontànies i cartells en el carrer sobretot utilitzant el llenguatge de la publicitat. He left Grapus to create the hypersaturated installations he is known for today, using common materials such as cardboard, foil, duct tapi, and plastic wrap. Va deixar Grapus para crear les instal·lacions hipersaturado és conegut per avui, la utilització de materials comuns, tals com cartró, paper, cinta adhesiva, i un embolcall plàstic. These installations llauri often site specific and outside the gallery, and/or interactive. Aquestes instal·lacions solen ser específiques del lloc i fora de la galeria, i / o interactius. Unlike much total installation work, the viewer is an observer not an actor in the spaces he creates because of the way he continues to offer messages in his work as he did with Grapus. A diferència de molt treball total de la instal·lació, l'espectador és un observador no un actor en els espais que crea per la forma que segueix oferint els missatges en el seu treball com ho va fer amb Grapus. Austrian author and Nobel laureate Elfriede Jelinek takes issue with the artist's views on Marxism . autor austríac i premio Nobel Elfriede Jelinek està en desacord amb les opinions de l'artista sobre el marxisme . In a 2008 interview the artist said that he was not aware of her concerns. %[ 1 ] En una entrevista de 2008, l'artista va dir que no estava al tant de les seves preocupacions. %[1] For his piece Cavemanman , he transformed a gallery space into a cavi using wood, cardboard, and tapi and put various philosophical and pop culture symbols throughout it. %[ 2 ] Per la seva banda Cavemanman, va transformar un espai de la galeria en una cova, en fusta, cartró i cinta adhesiva i posar diversos símbols de la cultura pop i filosòfic a través d'ella. %[2] He received the (2000/2001) Marcel Duchamp Prize and the Joseph Beuys Prize in 2004. Va rebre el (2000/2001) , Marcel Duchamp i el Premio Joseph Beuys Premio en 2004. His works llauri held in the collections of the Museum of Modern Art , the Walker Art Center , and the Tate . Les seves obres es troben en les col·leccions del Museu d'Art Modern , el Walker Art Center , i la Tate . He presented a lecture as part of the "Image & Text: Writing Of The Page" lecture seriïs through the Visiting Artists Program at the School of the Art Institute of Chicago in Spring, 2006. Va presentar una conferència com part de la imatge "i Text: Redacció de la pàgina" sèrie de conferències a través del programa de visites als artistes en l'Escola de l'Institut d'Art de Chicago en la primavera de 2006. In summer 2009 his work Cavemanman was recreated for the exhibition Walking in my Mind at London's Hayward Gallery . En l'estiu de 2009 la seva obra va ser recreada Cavemanman para l'exposició Walking in my Mind a Londres Galeria Hayward .
dijous, 25 de març del 2010
Cartell per la fira de Snt. Ponç
El tema era cosa de la mel, per tant, el primer que em va passar pel cap van ser les abelles, el panal de les abelles, to era cuestió d'anar lligant caps, i aquest es el resultat final. Tot i que no es gran cosa, ja que no puc manejar amb precició el ratolí peruqe em vaig fer mal a la mà.
Logos FP
Aquests son els logos que vaig fer per la FP.
Només els vaig dibuixar, vaig decidir no0 utililtzar tecniques amb el photoshop i els vaig deixar en blanc i negre perque m'agradava més.
Aquests son els que van escollir per emportar-se:
dilluns, 22 de març del 2010
Tavi Gevinson
Fotografia extreta de: http://www.milkinsight.com/blog/wp-content/uploads/2010/01/tg.jpg Editada amb: Photoshop CS2
La Tavi Gevinson és una nena de 13 anys que ja triumfa al món de la moda com a crític.
Aquesta nena és convidada a les mes importants passarel·les i la seva `pagina web és un bon referent per diversos dissenyadors i altres crítics.
En la meva opinió, encara és massa petita per tenir un criteri professional, ja que no ha estudiat i no pot tenir una base bàsica. No sé perque s'ha fet tan famosa, però ho podria entendre si em mirés tot el seu blog.
Aqui deixo un link al seu blog:
divendres, 19 de març del 2010
Els mons de Coraline
El dia 4 de març vam anar a veure la pelicula "dels mons de la Coraline", a Barcelona.
Jo encara no havia vist la pelicula, pero m'havien dit que estaba molt be.
A mi em va agradar força.
*La pelicula explica com, la Coraline, una nnena que s'acaba de mudar, descobreix una porta a la seva nova casa que la porta a un mon paral·lel. La historia explica els problemmes pels cuals pasa a la vida real y que semblen resoltos en aquest altre mon. Al final, s'adona de la realitat i la maldat de l'esser que ha creat aquest mon i ss'ha d'enfrontar a les seves pors per salvar els seus pares i a ella mateixa*
Es una ressenya corteta (i plena de faltes perque tinc malament la configuracio del teclat...) pero cec que esta ben resumida, tot i que la porto una miqueta tard...
Jo encara no havia vist la pelicula, pero m'havien dit que estaba molt be.
A mi em va agradar força.
*La pelicula explica com, la Coraline, una nnena que s'acaba de mudar, descobreix una porta a la seva nova casa que la porta a un mon paral·lel. La historia explica els problemmes pels cuals pasa a la vida real y que semblen resoltos en aquest altre mon. Al final, s'adona de la realitat i la maldat de l'esser que ha creat aquest mon i ss'ha d'enfrontar a les seves pors per salvar els seus pares i a ella mateixa*
Es una ressenya corteta (i plena de faltes perque tinc malament la configuracio del teclat...) pero cec que esta ben resumida, tot i que la porto una miqueta tard...
dilluns, 1 de març del 2010
divendres, 26 de febrer del 2010
MACBA - Rodney Graham i John Baldessari
Rodney Graham
A traves del bosc
30 de gener - 18 de maig 2010
Graham es un artista canadenc, la seva obra artistica es basa principalment en l'adaptacio de models literaris i influida per l'art conceptual dels anys setanta. Nascut el 1949 a Abbtsford, al 1964 es trasllada amb la seva familia a Vancouver. Del 1968 al 1971 va estudiar historia de l'art i antropologia i literatura anglesa i francesa, a la Univesity of British Columbia.
D'aquesta esposicio he escollit l'obra:
3 musics
(membres del grup de musica antiga "Renaissance Fore" interprtant "Le Greygnout Bien" de Matteo de Perugia, a l'esglesia unitaria de Vancouver, setembre de 1977)
*imatge pendent*
John Baldessari
Pure beauty
11 de febrer - 25 d'abril 2010
Neix a California al 1931, es un dels artistes que me ens ha influenciat avui dia ja que tant el seu llenguatge com les seves imtges eres obres insolites.
D'aquesta esposicio he escollit l'obra:
Falling Cloud
Nuvol caient. 1965, pintura acrilica sobre tela.
*imatge pendent*
PD: Perdoneu per les faltes, la configuracio del teclat
no esta correcte i no em deixa posar accents.
dijous, 25 de febrer del 2010
Mirolaw Balka
Miroslaw Balka (1958 -), va néixer a Varsòvia, és un famós pintor i escultor contemporani polonès. Balka es va graduar de l'Acadèmia de Varsòvia de Belles Arts en 1985.
Exposicions individuals inclouen els Balka en el Museu Nacional d'Art de Osaka, Japó, el Museu Kröller-Müller en Otterlo, els Països Baixos; Zacheta la Galeria d'Art Contemporani de Varsòvia, el Stedelijk Museum voor Actuele Kunst (SMAK) a Gant, Bèlgica; Dundee Contemporary Arts, a Escòcia, i la Douglas Hyde Gallery a Dublín, Irlanda.
Els seus treballs anteriors inclouen una escultura cridada 480x10x10 (1990) i una instal·lació titulada Oasi (CDF) (1989).
En 2009, Balka va instalar How It Is (2009), per la 10ª Comissió Unilever Series per la sala de turbines en la Tate Modern, que es va inaugurar el 13 d'octubre de 2009.
Balka viu i treballa a Varsòvia i Otwock.
Exposicions individuals inclouen els Balka en el Museu Nacional d'Art de Osaka, Japó, el Museu Kröller-Müller en Otterlo, els Països Baixos; Zacheta la Galeria d'Art Contemporani de Varsòvia, el Stedelijk Museum voor Actuele Kunst (SMAK) a Gant, Bèlgica; Dundee Contemporary Arts, a Escòcia, i la Douglas Hyde Gallery a Dublín, Irlanda.
Els seus treballs anteriors inclouen una escultura cridada 480x10x10 (1990) i una instal·lació titulada Oasi (CDF) (1989).
En 2009, Balka va instalar How It Is (2009), per la 10ª Comissió Unilever Series per la sala de turbines en la Tate Modern, que es va inaugurar el 13 d'octubre de 2009.
Balka viu i treballa a Varsòvia i Otwock.
Chris Burden
Chris Burden (Boston, 1946), és un artista nord-americà conegut per les seves performances.
Chris Burden va estudiar arts visuals, física i arquitectura en la Universitat de Pomona (Universitat de Califòrnia), en Irvine, de 1969 a 1971. Per a la seva tesi de 1971 va presentar l'obra Five Day Locker Piece, una performance en la qual es va tancar durant cinc dies en la seva taquilla, el que va provocar una gran polèmica entre el personal docent. En 1978 arribo a ser ell mateix professor en la Universitat de Califòrnia (Los Àngeles), una posició de la qual va dimitir en 2005 a causa de una controvèrsia amb la universitat sobre l'obra d'un estudiant graduat. La reputació de Burden menjo artista va començar a créixer a principis dels anys 70. La seva obra més coneguda d'aquesta època va ser potser Shoot en 1971 en el F Space de Santa Ana (Califòrnia).
A partir de 1975 va fer poques performances i va començar un període en el qual va crear instal·lacions i objectes que s'oposen a la ciència i la política.
En 2005, va llançar un iot no tripulado, d'acte-navegació, que va atracar en Newcastle el 28 de juliol després de 330 milles després d'un viatge de 5 dies des de Shetland. El projecte va costar 150.000 lliures i va ser finançat amb una beca significativa del Consell de les Arts Britànic (Arts Council of Great Britain), sent dissenyat i construït amb l'ajuda del Departament d'Enginyeria Naval de la Universitat de Southampton. La nau és controlada per una computadora de bord i un sistema GPS; no obstant això, en cas d'urgència la nau podia ser socorreguda per un vaixell acompanyant d'ajuda.
Chris Burden aquesta casat amb l'artista multi-mitjana Nancy Rubins.
Chris Burden va estudiar arts visuals, física i arquitectura en la Universitat de Pomona (Universitat de Califòrnia), en Irvine, de 1969 a 1971. Per a la seva tesi de 1971 va presentar l'obra Five Day Locker Piece, una performance en la qual es va tancar durant cinc dies en la seva taquilla, el que va provocar una gran polèmica entre el personal docent. En 1978 arribo a ser ell mateix professor en la Universitat de Califòrnia (Los Àngeles), una posició de la qual va dimitir en 2005 a causa de una controvèrsia amb la universitat sobre l'obra d'un estudiant graduat. La reputació de Burden menjo artista va començar a créixer a principis dels anys 70. La seva obra més coneguda d'aquesta època va ser potser Shoot en 1971 en el F Space de Santa Ana (Califòrnia).
A partir de 1975 va fer poques performances i va començar un període en el qual va crear instal·lacions i objectes que s'oposen a la ciència i la política.
En 2005, va llançar un iot no tripulado, d'acte-navegació, que va atracar en Newcastle el 28 de juliol després de 330 milles després d'un viatge de 5 dies des de Shetland. El projecte va costar 150.000 lliures i va ser finançat amb una beca significativa del Consell de les Arts Britànic (Arts Council of Great Britain), sent dissenyat i construït amb l'ajuda del Departament d'Enginyeria Naval de la Universitat de Southampton. La nau és controlada per una computadora de bord i un sistema GPS; no obstant això, en cas d'urgència la nau podia ser socorreguda per un vaixell acompanyant d'ajuda.
Chris Burden aquesta casat amb l'artista multi-mitjana Nancy Rubins.
Tim Burton
Amb motiu de la nova pel·licula d'Alicia en el pais de les maravelles, he d'escriure informacio sobre el director de la pel·licula, Tim Burton. (Tot i que sigui amb "una miqueta" de retard)
Timothy William Burton, conegut com Tim Burton, és un director, productor, escriptor i dissenyador nord-americà, nascut a Califòrnia el 25 d'agost de 1958. La majoria de les seves pel·lícules s'han caracteritzat per la presència de mons imaginaris on solen estar presents elements gòtics i foscs, els protagonistes dels quals solen ser éssers inadaptados i enigmàtics. Va adquirir gran fama al dirigir reeixits films entre els quals es troben Edward Manostijeras i Charlie i la fàbrica de xocolata. Va dirijir la seva primera pel·licula al 1985, titulada La gran aventura de Pee-Wee.
Timothy William Burton, conegut com Tim Burton, és un director, productor, escriptor i dissenyador nord-americà, nascut a Califòrnia el 25 d'agost de 1958. La majoria de les seves pel·lícules s'han caracteritzat per la presència de mons imaginaris on solen estar presents elements gòtics i foscs, els protagonistes dels quals solen ser éssers inadaptados i enigmàtics. Va adquirir gran fama al dirigir reeixits films entre els quals es troben Edward Manostijeras i Charlie i la fàbrica de xocolata. Va dirijir la seva primera pel·licula al 1985, titulada La gran aventura de Pee-Wee.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)