Blowup

ÒAÓ
Aquesta es la cara que m'ha quedat després de veure aquesta pel·lícula, quina paranoia! Però com que no només compta la meva opició, fem la resenya...

La historia tracta d'un fotograf de renom que treballa amb models, però pel que sembla, prefereix retratar paisatges. Així que quan va a veure l'amo d'una botiga d'antiguitats per parlar sobre la venda del local (per a un amic o conegut) i com que l'amo no hi és, s'en va a fer una mica de temps. Quan arriva al parc es troba un "bon paisatge" i una "molt bona escena" de manera que es posa a fotografiar, amb tanta mala sort que l'atrapen (oooohh) i la noia li vol predre la camara i ell li promet que ja li donarà el carret. Però això sense presentar-se no donoar informació de contacte , així que la noia el seguieix (visca la perseverància!). Aixi que desprès de "parlar", ell li dona el carret, però no el carret amb les fotos, no. Li dona un carret buit (apa!).
I ben content, revela les fotografies... en un tamany ben petit! (És sarcasme). I mentre que mira les fotgrafies ben de prop i ben content, es troba amb una sorpresa... [...] Aixó si, el final ´´es boníssim! (riu)


I com que no soc persona de revelar els millors(¿?) moments d'una película i no vull fer spoiler, perquè hi ha gent que em visita el blog, deixo el fil penjant.


Si heu notat la resseny d'avui una mica diferent, dons... com explicar-ho? Tenía la fibra molt sensible avui i la pel·lícula realment m'ha deixat fora de combat, així que he volgut posar-hi molt de sentiment e impressions que he "patit" durant la pel·lícula.

Diez minutos vs B'S-Log

He escollit dues revistes completament oposades. L’una, revista del cor; l’altra una revista per a joves, a més és japonesa i tracta d’anime i manga. Amb això vull comparar el que serien dues revistes amb temàtiques diferents, així com el públic al que va dirigit, el format, la publicació, etc. Però també marcar els tòpics que segueixen totes, o la majoria de revistes i que podem veure en aquests exemples.



Diez minutos
La temàtica d’aquesta revista és el “cotilleo”, es a dir, és una revista del cor, una revista de premsa rosa, o la revista del dimoni, com es vulgui dir. (Jo, personalment, em quedo amb la última opció)
En la portada d’aquesta revista, el primer que podem veure és a la Belén Esteban en primeríssim pla, és la noticia principal, és la notícia que surt més gran en portada; per tant, serà la revista que ocupi més espai en els reportatges. Podem deduir això només veient la portada.
A la esquerra podem veure dues notícies més, no tant importats. Però perquè a l’esquerra? La lectura occidental va d’esquerra a dreta, per tant, en veure una notícia, portada, cartell o qualsevol imatge o text, el primer que fem inconscientment és mirar el que hi ha a l’esquerra. Per tant, la intenció d’aquest muntatge és que l’ull humà es fixi primer (inconscientment) en les notícies petites per després impressionar amb la “gran” notícia i captar l’atenció del lector.
Tornant a la notícia principal, podem observar la mida dels títols. Remarquen més el nom de la persona de la qual parlen, per després “exagerar” amb una frase i captar l’atenció del lector. Per últim i una mica més petit, unes frases de la persona entrevistada, tot amb la finalitat de captar l’atenció del lector.




B’S-Log
La temàtica d’aquesta altra revista és l’anime i el manga. La revista és japonesa. És la típica revista que publica les histories manga per capítols, a mes d’incloure notícies i altres articles sobre novetats o altres relacionats amb el seu tema.
A la portada podem veure la imatge d’un anime, (en aquests cas i per la data de la revista, dic que en tracta de la presentació d’un anime nou), Hakuouki Shinsengumi Kitan. Per tant, com ja he dit, aquesta serà la notícia principal ja que és una estrena en televisió, i com he dit en l’anterior també, aquest serà el tema que ocuparà una major part.
En aquest cas, les notícies amb menys rellevància les trobem a la dreta, i per què? Dons perquè a orient, la lectura va de dreta a esquerra i la finalitat NO és la mateixa. Sí que volen impressionar el seu públic amb una bona imatge en gran, però no volen crear falses expectacions, per això només posen el títol de les altres sèries a les que dediquen articles, perquè en aquest cas volen que el lector es fixi primer en la imatge, i que després llegeixi . També, per recalcar encara més la noticia principal, superposen part del text al títol de la revista. Però com que l’ull humà segueix el sentit de lectura, per desviar la mirada cap a la imatge, hi posen un dels personatges (com podeu veure) de manera que queda directament en el camp de visió quan vas a llegir el text; i com que les imatges tenen més pes que un text, es desvia l’atenció cap a la imatge i així a la notícia principal.
(Si voleu saber més sobre la sèrie, podeu visitar el meu altre blog)

I ara, en què s’assemblen i en què es diferencien?És molt clar que la gran diferencia és el públic al que va dirigit, l’edició, la temàtica i fins i tot el país on es publica i on és habitual, i encara moltes més. Però, i les semblances? Dons n’hi ha, tot i que sembli mentida. Totes dues remarquen la notícia principal presentant-la com la més vistosa i busquen atreure el públic, i no hi ha gaires més.

Temps de màscares?¿

Ahir dimarts, amb tot el vent que feia, vaig sortir a fer-me fotos amb la màscara larvaria que em fet des de volum.
Podeu veure l'article complet i les fotografies al meu altre blog : http://samurai-girl-shinsengumi.blogspot.com/