Blowup

ÒAÓ
Aquesta es la cara que m'ha quedat després de veure aquesta pel·lícula, quina paranoia! Però com que no només compta la meva opició, fem la resenya...

La historia tracta d'un fotograf de renom que treballa amb models, però pel que sembla, prefereix retratar paisatges. Així que quan va a veure l'amo d'una botiga d'antiguitats per parlar sobre la venda del local (per a un amic o conegut) i com que l'amo no hi és, s'en va a fer una mica de temps. Quan arriva al parc es troba un "bon paisatge" i una "molt bona escena" de manera que es posa a fotografiar, amb tanta mala sort que l'atrapen (oooohh) i la noia li vol predre la camara i ell li promet que ja li donarà el carret. Però això sense presentar-se no donoar informació de contacte , així que la noia el seguieix (visca la perseverància!). Aixi que desprès de "parlar", ell li dona el carret, però no el carret amb les fotos, no. Li dona un carret buit (apa!).
I ben content, revela les fotografies... en un tamany ben petit! (És sarcasme). I mentre que mira les fotgrafies ben de prop i ben content, es troba amb una sorpresa... [...] Aixó si, el final ´´es boníssim! (riu)


I com que no soc persona de revelar els millors(¿?) moments d'una película i no vull fer spoiler, perquè hi ha gent que em visita el blog, deixo el fil penjant.


Si heu notat la resseny d'avui una mica diferent, dons... com explicar-ho? Tenía la fibra molt sensible avui i la pel·lícula realment m'ha deixat fora de combat, així que he volgut posar-hi molt de sentiment e impressions que he "patit" durant la pel·lícula.